A principis d’aquest curs es va iniciar el Club de lectura. Un cop al mes es reuneix el grup de pares i mares que en forma part per comentar la lectura recomanada. L’encarregada de dirigir el Club és la Carme Prims, propietària de la Llibreria La Caixa d’eines de Barcelona. Les sessions tenen una durada d’una hora i escaig.

Comencem amb els comentaris sobre la lectura assignada en la sessió anterior i acabem amb una breu introducció de la lectura que es tractarà a la següent trobada.

Hem llegit i comentat 8 llibres, que tenen temàtiques ben diverses i que alhora han provocat sensacions també ben diferents. Us aportem una breu ressenya de cada un dels llibres per si us pot ser d’interès i voleu llegir-los:

“El sopar” de Herman Koch. Es tracta de la sorpresa editorial de l’any 2009 a Holanda, país on està ambientada la trama tot i que està inspirada en uns fets reals que ens són propers. Els personatges d’aquesta novel·la van provocar que ens plategéssim qüestions tan controvertides com: fins on poden uns pares protegir el seu fill?; fins quin punt es pot justificar una acció abominable?; ha de prevaldre l’instint de protecció o la lleialtat a unes normes socials de convivència?

La maledicció dels Palmisano” de Rafel Nadal. Ens va traslladar a Itàlia, a la costa adriàtica, a Apulia i la vall d’Itria, al taló de la bota de la península itàlica. En un poble del sud d’Itàlia, el destí de dues famílies, els Palmisano i els Convertini, quedat unit per sempre quan Donata i Francesca, dues joves vídues de guerra, es conjuren contra la maledicció que persegueix els homes del clan dels Palmisano.

“Naufragis” d’Akira Yoshimura. Ens va descobrir una petita joia de la literatura japonesa. La novel·la està ambientada en un poble aïllat de la costa del Japó en l’època medieval. Allà els habitants no tenen cap altra raó de viure que no sigui la mera supervivència, que depèn de la pesca i de la recol·lecció, de la bonança de la natura i de la capacitat dels homes per aprofitar-la, llevat que aparegués el fenomen conegut com O-fume-sana.

“Una revelació brutal” de Louise Penny. Ens va endinsar en el gènere negre i en la cultura canadenca, en particular del Quebec. I vam descobrir que fins i tot a les comunitats d’aparença més bucòlica, la calidesa dels seus habitants, la solidaritat entre veïns i l’ambient acollidor, poden amagar secrets inconfessables.

“Dispara, yo ya estoy muerto”, de Julia Navarro. A la fi del SXIX, durant l’última etapa tsarista, els Zucker, perseguits per la seva condició de jueus, han d’abandonar Rússia fugint de l’horror i al desraó. A la seva arribada a la Terra Promesa, Samuel Zucker adquireix les terres dels Ziad, una família àrab encapçalada per Ahmed. Entre ells neix un fort vincle, una sòlida amistat que, per sobre de les diferències religioses i polítiques, es manté generació rere generació.

“La mort del pare”, de Karl Ove Knausgard. L’autor, una de les veus més importants de la narrativa escandinava contemporània, durant tres ants seguits va escriure vint pàgines diàries sobre la seva pròpia existència. Pretenia així superar una llarga crisi creativa, però també la tràgica desaparició del seu pare, mort després d’ingerir quantitats ingents d’alcohol, pocs mesos abans que l’autor complís 40 anys. Knausgard va seguir escrivint fins a concloure una saga de sis volums autobiogràfics.

“Mentira”, d’Enrique de Hèriz. En aquest cas vam tenir la sort de compartir la sessió del club de lectura amb l’autor de la novel·la, i va resultar molt gratificant.

La novel·la narra les vicissituds d’una família barcelonina, a partir del moment en què la mare és donada per morta mentre porta a terme una investigació antropològica a Guatemala. Una sèrie de confusions fan que els seus fills preparin fins i tot la repatriació de les seves cendres i, arran d’això, es furgui en la memòria familiar i comencin a sorgir aspectes foscos i mitificats. Es tracta d’una història molt rica que aborda des de les relacions familiars a l’art d’explicar i on són moltes les històries que s’expliquen, algunes força divertides i d’altres de dubtosa veracitat.

“L’amiga genial” d’Elena Ferrante. Acabem la temporada amb la novel·la d’aquesta autora italiana que ningú sap qui és, i fins i tot hi ha qui sospita que és un home. La història inicial ens ubica a Nàpols als anys cinquanta i narra la història d’una amistat de dues noies en un barri de la perifèria. Estan acompanyades per una multitud de personatges menors que les acompanyen en el seu recorregut vital durant els anys de la seva adolescència. Ens endinsem en la amistat entre dues nenes, dues noies, dues dones, seguint pas a pas el seu creixement individual, la manera com s’influeixen l’una a l’altra, els sentiments bons i dolents al llarg d’una relació autèntica i forta. Donat l’èxit de la història, l’autora ha escrit 3 volums posteriors.

El Club de lectura continuarà l’any que ve. En rebreu notícies per si us animeu a participar-hi!