CERCLE CROMÀTIC AL FONS MARÍ.

Fa uns dies va tornar a venir l’avi de l’Aritz, en Carlos, i ens va tornar a endinsar en el meravellós fons marí. Aquesta vegada vam descobrir que al fons marí podem trobar tots els colors del cercle cromàtic.

MIREU I GAUDIU: CERCLE CROMÀTIC AL FONS MARÍ

Totes aquestes fotografies han estat fetes per ells i ens van fer adonar que al fons marí estan tots els colors del cercle cromàtic. Hem de protegir els nostres mars perquè pugui sempre haver tant de color.

Molt amablement ens ha fet un petit resum del que va explicar.

ELS COLORS DEL MAR

Els colors que es veuen al fons de la mar abasten tots els espectre de llum. No he vist tants matisos de colors en terra com en el fons de l’oceà.

Hem de saber que a partir dels 7 mts de profunditat els tons càlids com els vermells, grocs, ataronjats, roses, etc, es perden i es veuen verds o blaus verdós. Això és per l’absorció selectiva de l’espectre electromagnètic de les radiacions corresponents. El color que més aprofundeix en el mar és el blau. A partir dels 100 mts de profunditat no hi ha llum, només foscor.

Els colors tenen un significat, encara que no sempre el mateix. Un animal amb molts colors cridaners i que va canviant el color, ens diu: cura sóc verinós, no em toquis ni em mengis!

En algunes espècies la femella i mascle tenen un color diferent i el més impressionant, com passa en els peixos pallassos, es que poden canviar de sexe i color, sent la femella la més gran i la dominant.

El color s’utilitza sobretot per a camuflatge, adquirint l’animal paràsit o simbiòtic el mateix color que el seu hoste o el seu entorn. Una mateixa espècie pot canviar de color segons el seu entorn, com passa als cavallets de mar pigmeus, que són hostes de les gorgònies (corals en forma de vanu) i adquireixen el color de la gorgònia i si aquesta canvia de matís de color, ells també.

Quan busseges sempre cal portar una llanterna, ja que podràs veure els colors originals dels animals, esponges, corals, etc. És a dir si sota l’aigua veiem un peix verd, per exemple, quan ho exposem a la llum solar igual és vermell o groc. Jo me’n recordo quan bussejava a uns 25 metres de profunditat em va mossegar una morena petita i de el neoprè em sortia un líquid verd, òbviament era la meva sang que a aquesta profunditat no es veu vermella.

Possiblement per començar a veure els colors de la mar és posar-te una màscara de busseig, un tub i unes aletes (si pots posar-te samarreta millor que crema protectora de sol, ja que contamina i bastant el mar). Nosaltres abans de bussejar ens donem una dutxa ràpida i ens posem el neoprè. La vida generalment està a menys dels 15 mts i la pots veure des de la superfície bussejant.

Si estàs bussejant no toquis res, només mira i admira, ja que pots danyar o alterar el petit ecosistema que has tocat o ser víctima d’algun animal, coral o planta que no ho has vist i et causi problemes com una irritació, punxada, enverinament , etc

 

Per acabar ens va regalar a cadascú de nosaltres dues fotografies fetes per ell. Les hem estat mirant i cadascú de nosaltres les hem dibuixat. Ara estan exposades a l’entrada de l’escola.

 

Moltes gràcies Carlos!!!

 

 

Leave a Reply