Veure una jaqueta a terra i no recollir-la.
Agafar una peça blava, llençar-la i no recollir-la.
Saltar sobre un galleda i trencar-la.
Córrer pel pati de colors i tirar a terra un nen o nena més petit.
Treure les cadires i taules de la terrassa de lloc i no tornar-les a deixar on eren.
PROU!
Anar al wàter i no tirar la cadena.
Xisclar pel passadís sense pensar en qui molesto.
Agafar-li un peça blava a un nen o nena més petit
PROU!
Trencar la cuineta que l’acaben de restaurar els alumnes d’ESO i una família de l’escola.
Saltar sobre un puf del racó de la calma fins a trenca’l.
Veure una taula nova a la terrassa i ratllar-la al segon dia.
Llegir el cavall fort del racó de la calma i trenca’l a trossos.
Passar per sobre d’un plat xinès per fer malabars i trenca’l.
PROU!
Veure que passa gent de fora de l’escola i no saludar, ni deixar passar.
Escampar les cartes de l’UNO pel sorral i no recollir-les.
Veure uns papers que estaven enganxats al racó de la calma i no recollir-los o trepitjar-los.
PROU!
Xutar la pilota d’alumnes més petits simplement per què sí.
Penjar-se 4 persones alhora de la barra dels vestidors fins que es doblega.
Donar cops a la paella de la cuina del sorral fins a destrossar-la
PROU!
[vimeo 202766911 w=640 h=360]
Assamblea material 360p from Escola Sadako on Vimeo.
Felicito als mestres de l’escola per aquesta iniciativa que ensenya als nens i nenes de l’escola el valor de les coses i el respecte. Gràcies!!
totalment d’acord, sobre tot respecte per els altres i er les coses
Reblogged this on ESO 2.
Tots vetllem per tot és una bona consigna. L’objectiu és que tothom gaudeixi feliçment de les estones d’esbarjo.
Agraeixo a l’escola aquesta molt bona iniciativa per fer-los prendre consciència de l’impacte que les seves accions individuals tenen sobre la resta de la comunitat. Per altra banda, entre tots hauriem d’ajudar els infants a canalitzar l’agressivitat i/o la ràbia de manera simbòlica i no destructiva.
Em genera tristesa veure que es donen aquestes situacions a l’escola. Gràcies per fer-nos-ho present i penso que els pares i mares tenim la responsabilitat de fer conscients i fer reflexionar els nostres fills/es sobre la necessitat de dir prou quan cal i comportar-se en definitiva com les persones respectuoses que entenc que tots els pares i mares desitgem que siguin.
Quan anem pel carrer amb els nostres fills, ens agrupem per deixar passar als altres vianants? Tenim cura de sempre fer lloc a les persones amb mobilitat reduïda? Quan anem amb cotxe amb els nostres fills, i el semàfor es posa taronja, tenim cura d’anar reduint i frenar? Quan anem amb moto amb els nostres fills, i hi ha molt trànsit, tenim cura de no circular en contradirecció? El que vegin els nostres fills en nosaltres, és primordial…