L’escola ha partipat en el projecte vinculat al tricentari de Fàbrica Futur Barcelona #ffbcn, com a partner de l’Adrià Recasens, exalumne de l’escola, que actualment treballa al Departament de Computació i Inteligència artificial al MIT de Boston.
El passat dimecres 17 de setembre es va celebrar l’acte de cloenda d’aquest projecte al Caixa Forum amb la participació de 10 joves tal.lents que van exposar cadascun dels seus projectes i els 10 corresponents partners d’institucions que miraran de treballar per donar continuïtat a les seves propostes de futur en àmbits tan diferents com alimentació, turisme o educació. En Jordi Musons, en nom de l’escola Sadako va ser present a l’acte com a partner del projecte wikicodi, l’idioma del segle XXI, el projecte de l’Adrià.
[vimeo 106418597 w=500 h=281]
L’Adrià no va poder ser present a l’acte. Però va deixar un vídeo per explicar el seu propòsit de millorar l’educació en el futur. L’Adrià va voler imaginar un futur on tots els joves dominessin un idioma universal que, a més, els permetés controlar la tecnologia i la fessin seva. Així neix Wikicodi, un espai en línia i de trobada on es facilita la immersió lingüística en el llenguatge de la programació des de tots els àmbits. Professors que resoldran dubtes a través de la informació compartida per un altre professor expert, posar deures i donar consells als pares… Així, d’aquí a quinze anys en mans dels nens hi haurà la capacitat de dissenyar un nou món.
BIBIANA BALLBÈ
Comissària #ffbcn Fàbrica Futur Barcelona
Estem vivint un moment amb tants canvis, tants, que els esquemes que fins ara hem fet servir per dissenyar el nostre futur potser ja no serveixen.
Tot canvia: la tecnologia disponible, la capacitat de la ciutadania, l’estructura de l’economia, el marc legal, el mercat laboral, el paper de les institucions, les formes de comunicar-se, les maneres d’aprendre. Si tot canvia, també hem de canviar com explorem el nostre futur. Els vells models potser no seran suficients. Necessitem més mirades, mirades des de nous punts de vista, mirades irreverents.
Una d’aquestes mirades pot ser la dels nostres joves. Bé, de fet, no pot ser. Ha de ser. I aquestes mirades joves demanen noves metodologies, noves maneres de fer. Encara no els podem demanar un llibre blanc sobre la mobilitat, o una tesi doctoral sobre models energètics. Però això no vol dir que no tinguin coses a dir sobre energia o mobilitat.
A Fàbrica Futur hem intentat donar veu, eines i mètodes a un grup de joves perquè ens expliquin com veuen el nostre futur. Perquè hi pensin. Perquè s’hi impliquin. Perquè hi participin.
Hem intentat que ho facin parlant amb molta gent, que
ho facin escrivint i compartint les seves reflexions, que ho facin aterrant la seva visió en una idea concreta.
I creiem que aquest esforç té tot el sentit i que hi hem de perseverar:
Barcelona necessita una plataforma on els seus joves reflexionin, debatin i participin al voltant d’aquest futur que ens espera. Al voltant d’aquest futur que els espera.
Ells el faran. Ells el viuran. Tenen tot el dret.
El passat dimecres 17 de setembre es va celebrar l’acte de cloenda d’aquest projecte al Caixa Forum amb la participació de 10 joves tal.lents que van exposar cadascun dels seus projectes i els 10 corresponents partners d’institucions que miraran de treballar per donar continuïtat a les seves propostes de futur en àmbits tan diferents com alimentació, turisme o educació. En Jordi Musons, en nom de l’escola Sadako va ser present a l’acte com a partner del projecte wikicodi, l’idioma del segle XXI, el projecte de l’Adrià.
[vimeo 106418597 w=500 h=281]
L’Adrià no va poder ser present a l’acte. Però va deixar un vídeo per explicar el seu propòsit de millorar l’educació en el futur. L’Adrià va voler imaginar un futur on tots els joves dominessin un idioma universal que, a més, els permetés controlar la tecnologia i la fessin seva. Així neix Wikicodi, un espai en línia i de trobada on es facilita la immersió lingüística en el llenguatge de la programació des de tots els àmbits. Professors que resoldran dubtes a través de la informació compartida per un altre professor expert, posar deures i donar consells als pares… Així, d’aquí a quinze anys en mans dels nens hi haurà la capacitat de dissenyar un nou món.
BIBIANA BALLBÈ
Comissària #ffbcn Fàbrica Futur Barcelona
Estem vivint un moment amb tants canvis, tants, que els esquemes que fins ara hem fet servir per dissenyar el nostre futur potser ja no serveixen.
Tot canvia: la tecnologia disponible, la capacitat de la ciutadania, l’estructura de l’economia, el marc legal, el mercat laboral, el paper de les institucions, les formes de comunicar-se, les maneres d’aprendre. Si tot canvia, també hem de canviar com explorem el nostre futur. Els vells models potser no seran suficients. Necessitem més mirades, mirades des de nous punts de vista, mirades irreverents.
Una d’aquestes mirades pot ser la dels nostres joves. Bé, de fet, no pot ser. Ha de ser. I aquestes mirades joves demanen noves metodologies, noves maneres de fer. Encara no els podem demanar un llibre blanc sobre la mobilitat, o una tesi doctoral sobre models energètics. Però això no vol dir que no tinguin coses a dir sobre energia o mobilitat.
A Fàbrica Futur hem intentat donar veu, eines i mètodes a un grup de joves perquè ens expliquin com veuen el nostre futur. Perquè hi pensin. Perquè s’hi impliquin. Perquè hi participin.
Hem intentat que ho facin parlant amb molta gent, que
ho facin escrivint i compartint les seves reflexions, que ho facin aterrant la seva visió en una idea concreta.
I creiem que aquest esforç té tot el sentit i que hi hem de perseverar:
Barcelona necessita una plataforma on els seus joves reflexionin, debatin i participin al voltant d’aquest futur que ens espera. Al voltant d’aquest futur que els espera.
Ells el faran. Ells el viuran. Tenen tot el dret.
Bo, molt bo això de Wikicodi.
https://www.youtube.com/watch?v=hsG6pHxh7j0
El problema serà si aquesta escola o el seu director, serà capaç de sortir del mon Apple, que mai apostarà per un codi universal.
Parlar de codi universal en programació es com parlar de Esperanto en el llenguatge verbal. El que es clar que hi han grans interessos econòmics en els llenguatges. I precisament Apple es la més tancada en obrir-se a nous sistemes i codis que no li aportin un gran benefici.
Potser el l’hora que la direcció de l’escola comenci a treballar amb sistemes GNU.
L’única forma de fer i participar en un llenguatge universal es intentar desvincular el llenguatge de una marca comercial, i amb això, avui en dia en Sadako no ho saben fer, be per manca de formació, de recursos o per capritx.
Benvolgut,
T’agraïm l’interès per compartir reflexions amb nosaltres. Sí que és cert, però, que et demanaria signessis els teus comentaris per poder donar-te resposta d’una forma més personalitzada.
He de dir que em sorprèn el comentari pel grau de personalització i la disintonia amb l’entrada del blog citada. I que només puc associar, o bé d’algú que no té cap relació estreta amb l’escola i amb un perfil talibà contra Apple elevat; o bé algun pare o mare, que té tot el dret d’estar amoïnat per l’ús de dispositius d’aquesta marca i per les connotacions que malauradament pot tenir associades, i no sempre al gust de tothom.
Per descomptat en l’actualitat l’escola no està vinculada a cap marca, com no ho va estar en el passat vinculada a cap editorial, software, portàtil o producte en concret, més enllà de creure que en el moment oportú aquella marca pensàvem que era la que millor servei ens podia oferir. Actualment les tauletes que emprem són de la marca Apple, i Thosiba eren tots els netbooks, i de Windows són el S.O. de tots els PC del centre. Durant molts anys la nostra ofimàtica a girat al voltant d’Office, i actualment tenim molt integrades les eines de Google per educació… Podeu estar tranquils, perquè l’escola no s’associa a cap marca, les utilitzem pel que i com creiem més adient, i amb la temporalització que nosaltres decidim. Així i tot, si teniu cap dubte, sabeu que sempre tenim l’escola oberta per a què pugueu veure en primera persona com i amb què treballem amb els alumnes a les aules, i si cal explicar-vos perquè decidim emprar unes eines o unes altres.
I centrant-nos en el contingut de l’entrada del blog, que de fet és l’important, i a
on sobretot es pretén posar en contacte a persones i institucions per progressar en xarxa en la incorporació del llenguatge digital i de programació a l’educació. Aquest és un camí apassionant però encara nou i amb moltes estructures per crear i definir.
Coincidim plenament en cercar llenguatges universals i lliures però no sempre es donen tots els factors favorables per a què sigui possible. Òbviament, a escola, agrairem qualsevol informació que ens ajudi a caminar en aquesta direcció.
Manel Sayrach
Coordinador TIC