ET REGALO UN POEMA

El dia 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia, un preludi excel·lent per a l’arribada de la Diada de Sant Jordi i els Jocs Florals a l’escola. Fet i fet, convé que hi anem pensant i ens preparem per a uns nous Jocs Florals que suposin desfermar les emocions dels nens i nenes, dels nois i noies, de l’escola.

L’excusa, però, no pot ser únicament el dia de Sant Jordi o els nostres Jocs Florals. Ni el mateix dia 21 de març. Ni de bon tros. Els temps que estem vivint demanen grans dosis de poesia que retornin a l’ésser humà la seva essència. 

I pensem que ara més que mai és necessari que ens regalem aquesta essència imprescindible, abans que res per tenir un nou motiu per millorar com a persones. També per afegir-nos a la commemoració universal de l’existència del fet poètic i també, és clar, per iniciar el camí cap als Jocs Florals de l’escola.

A partir d’avui mateix, el bloc de l’escola es converteix en la plataforma idònia per… REGALAR-NOS UN POEMA! Amb el lema Et regalo un poema volem que l’escola projecti al món en forma de present aquells poemes que poden despertar noves emocions, que sens dubte són capaços de canviar les persones, o aquelles composicions que ens poden oferir un bri de felicitat en commoure’ns l’esperit.

Què esperes? No em vols regalar un poema? Segur que ja en tens algun que vol sortir a la llum i despertar de la letargia de la memòria. Pots deixar el teu poema en forma de comentari a l’entrada del bloc. Digue’ns per què l’has triat i ofereix-lo amb decisió als lectors, que ja estem impacients per llegir-lo. 

1 Comment on "ET REGALO UN POEMA"

  1. Ha plogut sobre el meu cap
    Hi ha crescut herba molt fresca
    I he sortit a passejar
    La testa florida i verda
    Perquè també s’hi han fet flors
    Com si jo fos una gerra
    Després ha sortit el sol
    I he sentit olor de terra

    Fixa’t jo, quin cap més verd
    Quina enveja, quina enveja!
    Papallones i ocellets
    S’hi posen, i les abelles
    Fixa’t jo, quin cap més verd
    Quina enveja, quina enveja!

    El vent m’ha dut grans de blat
    I com que ja és primavera
    Les espigues s’han llevat
    Per damunt dels brins de l’herba
    I han cobert les flors del foc
    Car també han crescut roselles
    I per fer-me un cap tot d’or
    El sol m’ha pansit la gespa.

    Fixa’t jo, quin cap més groc
    Quina enveja, quina enveja!
    Papallones i ocellots
    S’hi posen, i les abelles
    Fixa’t jo, quin cap més groc
    Quina enveja, quina enveja!

    L’estiu m’ha dut la calor
    I ha arribat el temps de sega
    He anat a cal segador
    Vinc perquè em segueu la testa
    Podeu segar tot el blat
    Però per res ni una rosella
    I he sortit al carrer gran
    Amb la testa ben vermella

    Fixa’t jo, quin cap vermell
    Quina enveja, quina enveja!
    Papallones, grans ocells
    S’hi posen, i les abelles
    Fixa’t jo, quin cap vermell
    Quina enveja, quina enveja!
    Oh, quina enveja em tens!
    Oh, quina enveja em tens!

    Les roselles s’han pansit
    La tardor no té donzelles
    I els meus cabells blancs i fins
    M’han omplert de nou la testa
    L’hivern m’ha cobert de neu
    M’ha robat les flors i l’herba
    I el fred m’ha fet presoner
    Amb el cap blanc com la pedra

    Fixa’t jo, quin cap més blanc
    Quina enveja, quina enveja!
    Ni papallones ni ocells
    S’hi posen, ni les abelles
    On és la pluja, on és?
    On és el blat, on és l’herba?

    Pau Riba

Deixa una Resposta

%d bloggers like this: