emocions

Captura de pantalla 2015-11-17 a les 12.22.12L’educació emocional és un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals, com a element essencial del desenvolupament integral de la persona, per tal de capacitar-la per afrontar millor els reptes que se li plantegen en la vida quotidiana.

L’educació emocional es practica mitjançant metodologies vivencials i participatives que provenen de l’experiència personal del nen o la nena, el seu entorn i les seves necessitats. Viure amb els nens el dia a dia ens pot ajudar a ensenyar-los a posar nom als seus sentiments i emocions, així com a fer-los reconèixer les emocions d’un mateix i les dels altres.

Els estudis científics confirmen cada vegada més  la importància del component afectiu en el desenvolupament i l’aprenentatge de les persones, essent l’educació emocional el complement indispensable del desenvolupament cognitiu i una eina fonamental en prevenció de conflictes d’ordre personal i interpersonal.

Els alumnes de cursos alterns de primària i secundària de l’escola realitzen una sessió setmanal d’educació emocional.

Goleman (1995) va definir la intel·ligència emocional com “la capacitat per reconèixer els nostres propis sentiments i els aliens, d’automotivar-nos, i de manejar de manera positiva les nostres emocions, sobretot les que tenen a veure amb les nostres relacions humanes”. La intel·ligència emocional és per a ell una forma d’interactuar amb el món que té molt en compte els sentiments, i engloba habilitats com ara el control dels impulsos, l’autoconsciència, la motivació, l’entusiasme, la perseverança, l’empatia, l’agilitat mental , etc., que configuren trets de caràcter, com l’autodisciplina, la compassió o l’altruisme, indispensables per a una bona i creativa adaptació social.